Durant el mes de Juliol el més destacat va ser la baixada en 0,25% dels tipus d’interès a EUA per part de la Reserva Federal, la primera vegada que baixava tipus en 11 anys. Per altra banda, a Europa s’anunciava a Christine Lagarde com la futura substituta de Mario Draghi per encapçalar el Banc Central Europeu, un anunci que donava el missatge de continuisme de les polítiques monetàries expansives del Banc Central a causa del perfil de Christine. Amb el continuisme de les polítiques anunciat, el BCE va utilitzar la reunió del mes de Juliol per donar senyals que un nou paquet d’estímuls s’estava preparant. El recent deteriorament de les dades econòmiques globals indica que el creixement econòmic global s’està alentint i nous estímuls monetaris semblen necessaris perquè aquest sigui un alentiment “controlat”. Així i tot, el creixement global segueix sent positiu i polítiques monetàries molt agressives tampoc serien justificades. L’alentiment de l’activitat és més pronunciat en els sectors industrials i manufacturers més “exportadors” per culpa de les tensions en el comerç mundial. En canvi, la demanda domèstica i els nivells d’ocupació de les principals economies es mantenen en bons nivells indicant així que una recessió global tampoc seria previsible. En aquest context creiem que cal anar amb compte amb els preus de la renda fixa, especialment els bons governamentals, ja que els preus han reflectit retallades de tipus d’interès per part dels bancs centrals potser massa optimistes. Durant el mes es va assolir un nou rècord mundial de deute governamental en tipus negatiu superant els 13 Trilions USD.
Els resultats empresarials del 2n trimestre del 2019 estan sent millor de l’esperat pels analistes que varen fer unes previsions massa pessimistes; a els EUA amb el 60% de les empreses del S&P500 Index publicat, un 75% han millorat les previsions. La renda variable americana va assolir nous màxims històrics durant el mes de Juliol arribant el S&P500 als 3025 punts. Si comparem el resultat de la renda variable americana (S&P500) amb la renda variable Espanyola (IBEX 35) des dels màxims del 2007 veiem com hi ha una diferència abismal de +135% a favor de la renda variable americana. Aquest és un clar exemple de la importància de mantenir carteres d’inversió diversificades a escala global i no centrar-se només en el mercat domèstic, sobretot en la revolució tecnològica i digital mundial en la qual estem vivint.
Una altra notícia destacada en el mes va provenir del Regne Unit amb el nomenament de Boris Johnson com a primer ministre. Amb aquest nomenament han augmentat les probabilitats d’un Brexit sense acord i la lliura britànica va ser fortament penalitzada amb una depreciació de l’ordre del -4,20% en el canvi GBP/US.
En referència als actius financers va ser un mes de pujades per la renda fixa i comportament mixt per la renda variable. En renda variable les majors pujades van provenir de les regions d’EUA (Índex S&P500 +2,43%) i Regne Unit (FTSE 100 Índex +2,17%) (impulsada per la depreciació de la lliura) mentre que les majors baixades van provenir dels mercats emergents (MSCI Emerging Markets Index -2,66%). La renda variable espanyola representada per l’Ibex 35 tampoc va tenir un comportament positiu i va tancar el mes amb una baixada del -2,48% a 8971 punts. En renda fixa va haver-hi pujades de preus, sobretot en la part de la renda fixa governamental de la zona Euro, mentre que la renda fixa americana va tenir un comportament més pla. El tipus d’interès del Bund (Bono alemany a 10 anys) va acabar el mes de juliol en negatiu -0,442% i el tipus d’interès del T-10y (Bono dels EUA a 10 anys) va tancar en el +2,007%. Continua el bon comportament de la renda fixa emergent tant en divisa local com en USD amb pujades de quasi l’1% en el mes. Les matèries primeres van presentar un comportament pla sense gaire a destacar. Sembla que l’or segueix captant l’atenció dels inversors i va tancar el mes en 1425,10 USD/Onça. Finalment, la divisa USD es va apreciar un +2,88% respecte a l’EUR tancant el mes en 1,1076 USD/EUR.
