En finances es fa servir el terme de “Cigne negre” a un esdeveniment totalment impossible de preveure pels economistes però amb greus danys per l’economia. L’aparença d’un cigne negre és d’una extrema raresa, i l’única manera de fer-li front és a través d’un sistema econòmic robust i que tingui la flexibilitat per adoptar les mesures necessàries. Els efectes reals d’aquest coronavirus (Covid-19) a l’economia global encara es desconeixen, tot i que l’OCDE ja ha rebaixat les previsions de creixement mundial del 2,9% al 2,4% de cara aquest 2020. Mentre que la Xina sembla que comença a recuperar-se i intenta tornar a la normalitat amb la taxa de creixement d’infectats a la baixa, a la resta del món el nombre d’infeccions va en augment i es fa necessari prendre mesures de contenció extraordinàries.
El pànic en els mercats ha sigut ocasionat per la por a l’expansió descontrolada del coronavirus i a la necessitat d’adoptar mesures de contenció que puguin provocar una recessió mundial. Aquest pànic ha provocat caigudes de mercat sense precedents, essent l’última setmana de febrer la pitjor setmana des de la crisi financera del 2008. Nosaltres seguim veient una sobre reacció del mercat a aquesta malaltia i ho veiem més com una oportunitat pels inversors a llarg termini. Continuem pensant que l’impacte a l’economia, tot i que sembla pugui ser significatiu en el curt termini, serà en tot cas transitori i que hi haurà vida més enllà del coronavirus. Els mercats han viscut moltes epidèmies globals al llarg de la seva història, i sempre el seu efecte ha estat transitori; així ho podem veure veient l’evolució de l’índex MSCI World (renda variable global) des dels anys 1970 després de l’aparició d’una epidèmia al cap de sis mesos la mitjana de les rendibilitats a estat del +8,50%.
El govern de la Xina ja ha adoptat mesures econòmiques extraordinàries per contenir els danys econòmics ocasionats pel virus (injecció de liquiditat en el sistema, ajudes per les empreses i ajuda directa als bancs), unes mesures que són molt més agressives que les que es puguin adoptar a Europa. El Banc Central Europeu ja ha comunicat que està a punt per prendre les mesures necessàries si calgués, i la Reserva Federal també ha comunicat que vigilarà molt de prop la progressió de l’epidèmia i les seves conseqüències; molts analistes ja preveuen que la FED retallarà com a mínim 25pb els tipus en la reunió del mes de març. Tot i la calma que ha portat als mercats les reaccions dels principals Bancs Centrals, el mercat necessita algun tipus de catalitzador per recuperar les caigudes. Els resultats empresarials del primer trimestre d’aquest any s’esperen dèbils, i ara mateix es necessita algun factor que demostri que els resultats empresarials es poden recuperar de cara al segon trimestre i torni la confiança en els mercats. Aquest factor podria ser l’aparició d’una medicina que es demostrés eficaç contra el Covid-19, o la demostració d’èxit real en la contenció de la malaltia per part dels governs. De totes maneres, això encara pot tardar un temps així que segurament la volatilitat en els mercats continuarà sent present i la recuperació de les caigudes caldrà de paciència per part de l’inversor.
En referència als actius financers, el mes de febrer va ser un mes de correccions per la renda variable i positiu per la renda fixa d’alta qualitat. En renda variable tots els mercats varen tancar el mes en negatiu a excepció del mercat Xinès (MSCI XINA Índex +1,42%) que va acollir bé les mesures econòmiques extraordinàries adoptades pel govern. Destaca la caiguda de la renda variable dels EUA (S&P500 Índex -10.03%) que va corregir des de màxims històrics, i la renda variable del Regne Unit (FTSE 100 Índex -10,86%) on les incerteses pel Brexit continuen sent presents. La renda variable espanyola representada per l’Ibex 35 tampoc va salvar-se de les caigudes i va presentar una correcció -7,96% tancant a 8.723 punts. En renda fixa va haver-hi pujades de preus en la part de la renda fixa de governs, ja que actuen com a valor refugi en cas d’incertesa en els mercats. Així doncs el deute de governs tant de la zona Euro com dels EUA va pujar, destacant la pujada de més del +2% del deute americà. La renda fixa d’alt rendiment i menys qualitat creditícia va presentar correccions superiors al -2,00%, especialment la denominada en Euros. Les matèries primeres van presentar també fortes correccions liderades aquestes pel petroli que va caure un -13.59% (petroli West Texas), acumulant una caiguda del -25.34% en l’any. Aquesta caiguda del preu del petroli va ser deguda principalment a les previsions de baixada de demanda de cru per l’aturada de l’activitat mundial ocasionada pel coronavirus. En les matèries primeres destacar el preu de l’or situant-se en màxim dels últims cinc anys actuant així també com a valor refugi davant incerteses. Finalment, la divisa USD es va depreciar un -1,01% respecte a l’euro tancant el mes en 1,1026 USD/EUR per la previsió de baixada de tipus d’interès als EUA.
