La irrupció del coronavirus COVID-19 en les economies desenvolupades ha fet caure els mercats a causa de les incerteses que ha provocat sobre el seu impacte en l’economia. Els mercats de renda variable han sofert la correcció més ràpida des del període de la gran depressió en els anys trenta, una correcció històrica no tant quant a la seva magnitud però sí quant a la seva rapidesa en tan sols unes poques setmanes.
Aquesta correcció ha estat generalitzada en tots els actius, tant en renda variable com en renda fixa corporativa (deute d’empreses) per la pujada dels diferencials de crèdit que reflecteixen la probabilitat d’impagament, com en renda fixa de governs de la zona euro. El Bund (deute alemany 10-anys) va passar del -0,51% el dia 24-febrer al -0,23% el passat dia 18-març, 28 punts bàsics per sobre (recordem que els preus de la renda fixa pugen quan els tipus d’interès baixen). Les primes de risc dels països perifèrics (diferència de tipus d’interès deute 10-anys amb la referència d’alemanya) com Espanya i Itàlia també varen augmentar en el període del 24-febrer al 18-març, amb les corresponents baixades de preu del deute estatal. Però l’actiu que ha patit les majors baixades aquest any ha estat el petroli, tant per una baixada en la part de la demanda com per un increment en la part de l’oferta amb el no acord entre OPEC i Rússia per reduir la producció; Aràbia Saudí ha optat per l’estratègia d’inundar el mercat amb barrils de petroli per tal de col·lapsar el seu preu i fer caure així a gran part de la seva competència. Altres actius que de forma habitual actuen com a valor refugi com és el cas de l’or tampoc ha presentat pujades importants, i fins i tot la seva rendibilitat aquest any també és negativa.
Petroli Brent -58,3% Renda Variable Europea Eurostoxx 50 -35,22% Renda Variable Espanyola Ibex 35 -33,20% Renda Variable Americana S&P500 -28,68% Renda Fixa USD Paisos Emergents -19,91% Renda Fixa EUR Alt Rendiment -18,99% Renda Fixa USD Alt Rendiment -9,64% Matèria prima Or -1,95% *Rendibilitats a l’any 2020 en data 20 de març
Quan tots els actius cauen d’aquesta manera sincronitzada existeix un actiu que sempre augmenta de valor, aquest actiu és el que s’anomena volatilitat i es mesura amb el VIX. Podríem dir que la volatilitat en els mercats és un indicador del ‘nerviosisme’ que apareix especialment en els moments de pànic. Si veiem el gràfic següent, podem veure com el ‘nerviosisme’ o ‘pànic’ en els mercats durant aquestes últimes setmanes ha arribat als mateixos nivells de quan va esclatar la bombolla immobiliària en el 2008.
Així doncs, hem tingut caigudes generalitzades importants en tots els actius i molt ràpides en el temps, situació típica dels moments de pànic. El comportament dels mercats bé explicat per diversos factors, i un d’ells també són les emocions. Els mercats no només són accions, títols, etc. que cotitzen sinó que darrere hi ha persones (inversors, analistes, brokers, traders, etc.) que també tenen les seves pròpies emocions. Així doncs, els mercats poden comportar-se de manera optimista, o pessimista segons el sentiment majoritari dels actors, i poden entrar en el que nosaltres anomenem un episodi conductual. Un episodi conductual es caracteritza principalment pel següent;
– Concentració en un sol tema. Les notícies, opinions, informacions, es concentren en un sol tema maximitzant així la seva importància.
– Respostes inconsistents. Actius sense cap relació amb el tema es veuen afectats causant moviments sense una base per fonamentals (preus d’alguns actius sense sentit).
– Moviment molt ràpid de les cotitzacions. Moviment brusc del mercat acompanyat d’un augment de la volatilitat.
La identificació d’aquests episodis conductuals en els mercats pot crear oportunitats d’inversió i també ajuda a evitar prendre decisions errònies.
El nostre escenari més probable és que en qüestió de pocs mesos aconseguirem tenir controlat el virus i creiem que a partir d’aquí es produirà una recuperació econòmica en forma de U. Pensem que tindrem un primer i segon trimestre de recessió econòmica a escala global però de cara a la segona meitat de l’any podrem presenciar una recuperació gradual per tornar als nivells de creixement anteriors. Aquesta recuperació gradual creiem que serà més o menys ràpida en funció de l’èxit que tinguin les polítiques fiscals anunciades pels governs. Tampoc hem d’oblidar que una bona part del consum no s’ha destruït per aquesta situació transitòria de parada d’activitat sinó el que s’ha fet és postposar aquest consum per més endavant. També hem de tenir en compte que el punt de partida econòmic no és el mateix que en les anteriors recessions on es partia de l’esclat d’una bombolla o d’una fase d’eufòria econòmica. Cal recordar on estàvem abans de l’aparició d’aquest virus i el fet és que el món estava en creixement estable, amb unes expectatives de millora pel que fa a Europa i una economia americana molt forta (firma de la primera fase d’acord comercial entre els EUA i la Xina, Brexit ordenat, augment del consum privat).
Perquè es confirmi el nostre escenari més probable haurem d’estar atents a quina és l’evolució de la propagació del coronavirus i quina és la profunditat i durada del seu impacte econòmic.
En referència a l’evolució de la propagació del coronavirus haurem d’estar atents a dos factors claus: – Quina eficàcia tenen les mesures de confinament adoptades pels governs. En aquest sentit tenim l’exemple de la Xina on s’ha demostrat que l’adopció de mesures de confinament és efectiva per tal de frenar la propagació. Actualment a la Xina ja no es comptabilitzen nous casos d’infecció per contagi i la seva activitat econòmica ja ha tornat a uns nivells aproximats del 75% anteriors al virus.
– Els estudis de la comunitat científica per troba un tractament efectiu que pugui frenar la propagació. En aquest sentit tenim en aquests moments 6 tractaments en fase de prova i 4 vacunes en fase de desenvolupament. La Xina és el país que sembla va més avançat en la investigació clínica amb un tractament antiviral anomenat Faviripair que ha demostrat ser eficaç i també ena arriba informació que la Xina ha desenvolupat amb èxit una vacuna amb la qual ja s’estan fent proves amb els humans. https://www.redaccionmedica.com
En referència a l’impacte econòmic que pugui tenir aquesta parada temporal d’activitat haurem d’estar atents a les mesures que adoptin dues entitats claus:
– Els Bancs Centrals amb polítiques monetàries expansives. En aquest sentit tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal Americana ja han anunciat importants paquets d’injecció de liquiditat al sistema financer per tal d’assegurar el finançament per a tots els actors econòmics (governs, empreses i famílies), i han donat el missatge que faran el que calgui per mantenir l’estabilitat financera. El BCE ja ha anunciat u paquet d’injecció de 750.000 M€ equivalent al 7,5% del PIB de la zona Euro, la Reserva Federal Americana va rebaixar els tipus d’interès al 0%-0,25% i s’estan adoptant mesures coordinades entre els principals Bancs Centrals del món per garantir la liquiditat en USD al sistema.
– Els governs amb polítiques fiscals extraordinàries per tal de mitigar la destrucció de llocs de treball i del teixit productiu. En aquest sentit els governs ja han donat el missatge que faran també tot el que calgui perquè tant els treballadors com les empreses puguin aguantar aquesta baixada temporal d’activitat. Aquest mateix cap de setmana Alemanya anunciava un megapla de rescat de 600.000 M€ pel coronavirus, equivalent al 18% del seu PIB.
Ens trobem així davant de mesures econòmiques per mitigar la recessió totalment excepcionals i mai vistes amb anterioritat. S’han pres decisions ràpides i contundents que en condicions normals haguessin tardat mesos a arribar. I el més important, s’està disposat a treure tanta munició com sigui necessària per contenir l’impacte econòmic del virus.
D’acord amb el nostre escenari més probable considerem que les principals caigudes en mercats ja s’han produït. Segurament la volatilitat (nerviosisme) en els mercats continuarà en les pròximes setmanes, i pot ser que hi hagi alguna altra nova correcció, però no creiem que els mercats tornin a caure en la mateixa magnitud del que ja han caigut fins al dia d’avui. El que també creiem, i basant-se en la nostra experiència, és que un cop aparegui algun catalitzador positiu que torni la confiança en els mercats aquests habitualment reaccionen positivament i de manera ràpida mostrant així una recuperació en forma de V. En aquesta primera fase de pujades en els mercats normalment es recupera una part important de les caigudes, per entrar en una segona fase de recuperació més gradual. Intentar predir quan es produirà el pic de la V és pràcticament impossible, és per això que sempre és aconsellable en aquests casos mantenir-se invertit per no perdre’s la primera fase de recuperació que sol ser important.
Si analitzem l’índex MSCI World de renda variable global, podem veure com la caiguda des de màxims ha estat del -32,79%. Segons l’anàlisi tècnic ens hauríem d’estabilitzar en un rang de caigudes entre el -30% i -40% que és on som ara, i si es trenqués aquest nivell de resistència per un empitjorament de la situació global (augment del descontrol del virus) podríem dir que aniríem cap a un segon rang de caigudes entre el -40% i -50% (1/3 més de caigudes) fins arribar als nivells del 2016.
Si analitzem totes les fases de mercat baixista des de la segona guerra mundial, veurem que hi ha hagut 12 escenaris de períodes baixistes amb una mitjana de correcció del -32,5% (ara mateix estem en el -32,79% just a la mitjana). La caiguda més important va iniciar-se l’octubre del 2007 i el mercat va caure un -57%; en aquest període van caldre més de quatre anys per recuperar tota la caiguda. Si analitzem el temps que s’ha necessitat per recuperar les caigudes segons les dades històriques de mitjana han passat vint-i-quatre mesos abans no s’han recuperat els nivells anteriors a la caiguda.
Els inversors haurien de mantenir la visió en el llarg termini i no deixar-se emportar per les emocions. No tenim cap dubte que ens en sortirem d’aquesta situació, tal com sempre en el passat ens n’hem sortit de situacions complicades. Hem de fer un exercici d’imaginació i pensar com d’aquí a uns anys recordarem aquest episodi, de la mateixa manera que ara recordem la caiguda de les torres bessones a Nova York, l’any 2001, o l’esclat de la bombolla immobiliària amb la fallida de Leman Brothers l’any 2008 (el quart banc d’inversió dels EUA amb 158 anys d’història). Els mercats de renda variable, encara que s’enfrontin a aquesta amenaça transitòria provocada pel coronavirus en el curt termini, no es descarrilaran en el llarg termini. Si posem l’enfocament en el llarg termini i analitzem les rendibilitats històriques de l’Índex MSCI World des de l’any 1970, veurem com la rendibilitat mitjana es situa en el 13% anual i que les crisis econòmiques viscudes no han estat sinó només sotracs en el camí. Un 80% dels anys la rendibilitat ha estat positiva i un 20% ha estat negativa.
Per aquells inversors que ja estiguin invertits en els mercats i hagin patit la correcció d’aquest any, la nostra recomanació és mantenir les seves posicions per poder recuperar les valoracions perdudes. Per aquells inversors amb capacitat de compra, la nostra recomanació és que ara és un bon moment per plantejar una entrada al mercat pel potencial de rendibilitats en el mitjà termini. Ara mateix, si féssim una comparació relativa entre els actius disponibles d’inversió (immobiliari, renda fixa, or, etc.) diríem que la renda variable és l’actiu que presenta els nivells més atractius de compra i amb un potencial de rendibilitats de doble dígit. Nosaltres seríem partidaris de fer una entrada de manera esgraonada per tal de diluir el punt d’entrada davant la volatilitat que segurament tindrem en les setmanes que venen.
AVÍS LEGAL
Tió&Codina S.L. és una societat limitada que forma part de la xarxa d’agents del BBVA inscrita en el Banc d’Espanya com a tal. L’informe s’ha realitzat amb motius purament informatius, amb efecte sobre de les normes de conducta aplicables als serveis d’inversió a Espanya. El document pot incloure informació general sobre instruments financers, en la data de emissió del mateix, i està subjecte a canvis sense previ avís. La informació que es proporciona es considera provinent de fonts fiables, si bé, Tió&Codina S.L. no garanteix ni es responsabilitza respecte a la precisió, integritat o correcció d’aquestes.
El contingut del present document en cap cas constitueix una oferta o recomanació de compra o venda de ningun producte financer. Ni el present document, ni el seu contingut, constitueixen una oferta, invitació o sol·licitud per adquirir o des invertir algun instrument financer, ni pot servir de base per cap contracte, compromís o decisió de cap tipus. L’inversor ha de ser conscient que els valors i instruments financers als quals es pugui referir el document poden no ser adequats als seus objectius concrets d’inversió, per aquest motiu, l’inversor ha d’adoptar les seves pròpies decisions d’inversió.
En tal efecte, Tió&Codina S.L. no es fa responsable del mal us que es faci d’aquesta informació ni dels perjudicis que pugui suportar l’inversor que formalitzi operacions agafant com a referència les valoracions i opinions recollides en aquest document.
El contingut d’aquest document està protegit per la legislació de propietat intel·lectual. Queda prohibida la reproducció, duplicació, redistribució i comercialització total o parcial, dels continguts del present document, excepte amb consentiment previ per escrit de Tió&Codina S.L.
