El mes d’abril serà recordat com el mes on s’haurà aconseguit frenar el ritme de nous infectats per COVID-19 a escala global en aquesta primera onada de contagis. Quant a mercats financers, ha estat un mes molt positiu amb recuperacions molt importants respecte als mínims que es varen marcar en el mes de març. Les mesures per part dels països per reduir de manera esgraonada el confinament ha portat sentiment positiu en els mercats en veure que el pitjor en l’evolució de contagis sembla que ja ha passat. Com a exemple, l’índex S&P 500 (Renda variable EUA) va pujar un +12,68% durant l’abril sent així aquest el millor mes des de gener del 1978. Aquells inversors que es van deixar endur pel pànic durant el mes de març i varen vendre les seves posicions, de moment ja s’han perdut una primera recuperació important pel que fa a rendibilitats. La recuperació des dels nivells mínims d’aquest any ha estat realment espectacular (S&P 500 +26,5%, Eurostoxx 50 +22.7%, MSCI Emerging Markets +20,9%).
Aquesta recuperació en els mercats s’ha produït però en un context de pèssimes dades macroeconòmiques. Als EUA les peticions per subsidis d’atur durant el mes d’abril van augmentar considerablement i ja acumulen per sobre dels 30 milions de peticions d’ençà que va esclatar la pandèmia als EUA; s’espera que la taxa de desocupació arribi fins al 15%, quan en el mes de febrer es trobava en el 3,5% (durant la crisi del 2009 va arribar fins al 10%). Tot i que durant el mes de març hi va haver poc confinament als EUA, la dada preliminar del PIB del 1r trimestre contempla una caiguda del -4,8% (data trimestral anual). A Europa les dades encara són pitjor que a l’altra banda de l’Atlàntic on els països han aplicat mesures de contenció del virus més estrictes amb un impacte significatiu per les seves economies. El consum de les famílies ha caigut un -7,5% i l’última dada de l’índex PMI compost (serveis i manufacturer) ha estat de 13,5 (per sota de 50 es considera contracció) molt pitjor que la previsió dels analistes de 25,7, i amb una caiguda del component de serveis especialment rellevant. En l’aspecte econòmic l’única bona notícia va provenir de la Xina amb un PMI manufacturer repuntant fins als 50,8 punts.
Els mercats ja tenen en compte que les dades econòmiques que vagin sortint seran molt negatives per l’impacte de la pandèmia, ara mateix això no suposa cap sorpresa per als mercats que sempre intenten anticipar-se als esdeveniments. L’indicador VIX, indicador de la volatilitat esperada i que es pot interpretar com un indicador del “nerviosisme”, es troba en nivells de 40, substancialment menys dels nivells màxims del mes de març de 85, però encara més de 2,5 vegades per sobre els nivells d’abans de l’aparició de la pandèmia. Aquests nivells elevats del VIX ens indiquen que encara s’espera una volatilitat elevada en els mercats en els pròxims mesos i això té relació amb les incerteses que encara hi ha sobre aquesta pandèmia. La incertesa sobre com es farà aquesta transició cap a la normalitat, amb quina rapidesa es podran recuperar els nivells de consum anteriors i si hi haurà noves onades de contagis que es puguin controlar són les principals incògnites ara mateix. Nosaltres no tenim resposta a totes aquestes incerteses, ni tampoc sabem com serà la resposta dels mercats financers en el curt termini. El que si podem dir és que d’aquesta crisi ens en sortirem, de la mateixa manera que ens n’hem sortit de les crisis econòmiques anteriors. Les previsions de creixement de cara al 2021 i al 2022 són positives, i tot i que els beneficis empresarials (EPS “earnings per share”) d’aquest any 2020 es veuran clarament afectats, creiem que en els següents anys presentarem una recuperació en beneficis que ajudaran a impulsar els mercats. Amb un horitzó d’inversió a cinc anys, amb els nivells actuals de mercats, el marge d’error és molt petit i les rendibilitats poden ser molt atractives, clarament molt més atractives que en el sector immobiliari per exemple.
Un dels actors claus per estabilitzar els mercats han estat els Bancs Centrals que han pres mesures mai vistes fins ara; la FED (Reserva Federal Americana) ha pres mesures ràpides retallant el tipus d’interès de l’1,5% al 0% i també amb altres mesures excepcionals per proveir de liquiditat el sistema. El BCE ha actuat en diverses etapes però al final ha adoptat un paquet d’estímuls important amb un paquet de compres QE d’1,05 trilions d’Euros pels pròxims nou mesos. El Banc del Japó pot comprar deute del govern del Japó sense límit i ha augmentat el límit de compra de deute d’empreses fins a 1 trilió de Yens. En definitiva, els bancs centrals estan traient tota la seva artilleria monetària i tenen per davant una missió importantíssima per donar estabilitat al sistema financer, i de moment creiem que ho estan aconseguint.
Les últimes notícies sobre tractaments per la COVID-19 s’han centrat recentment en un antiviral anomenat Remdesvir. Aquest medicament ha demostrat accelerar el temps de recuperació dels malalts de 15 dies fins a 11 dies, a més de lleugeres millores en la taxa de mortalitat. De totes maneres no sembla que sigui el tractament més idoni, ja que aquest s’ha de subministrar per via intravenosa i no de forma oral, i també sembla que els seus resultats no són prou significatius per a tenir un impacte considerable amb la lluita contra el virus i es requereix més investigació. L’esperança en aquests moments és trobar un tractament que minimitzi els temps dels malalts en els hospitals, redueixi clarament la taxa de mortalitat i permeti així de disposar de més temps per trobar una vacuna efectiva.