Ara mateix és molt difícil trobar un economista o analista de borsa que no sigui pessimista i no ho vegi tot molt fosc. El nivell de posicions curtes en renda variable europea (que aposten en caigudes) és el més alt dels últims anys, inclús més alt que en la crisi immobiliària del 2008 o que la crisi provocada per la pandèmia. Aquesta situació de pessimisme extrem sol ser un molt bon indicador d’oportunitats de compra de cara als pròxims anys. Així ho hem vist en els anys posteriors a la crisi del 2008, o durant l’any 2021 posterior a la pandèmia on els mercats van oferir pujades molt importants. Els preus de la renda variable europea es troben en una valoració per sota del seu preu mig històric, i no en tenim cap dubte que són una oportunitat de compra de cara als propers 3-5 anys. No volem dir amb això que hàgim d’utilitzar tota la nostra liquiditat per comprar ara, però sí que és un bon punt per iniciar compres i començar a crear cartera de cara als anys vinents. Quan es comenci a entreveure el sol entre els núvols de la tempesta els mercats es recuperaran ràpidament, i en el moment que el futur econòmic es vegi clar i ben assolellat llavors els mercats ja s’hauran recuperat fortament i s’haurà perdut l’oportunitat de plusvàlua. Així han funcionat els mercats sempre en el passat, i així continuaran funcionant en el futur. Com deia el Sr. Rothschild: s’ha de comprar quan sonen els canons, no quan sonen els violins.
En aquests moments el que mou els mercats són les dades de la inflació, ja que aquestes són les que estan condicionant les polítiques dels Bancs Centrals en les seves pujades del tipus d’interès. El mandat tant de la Reserva Federal com del Banc Central Europeu és la de mantenir la inflació entorn del 2%, i clarament ara mateix no ho estan aconseguint. Per aturar aquesta inflació que tenim tan elevada, els Bancs Centrals s’estan veient obligats a pujar els tipus d’interès de forma ràpida, encara que això suposi un refredament econòmic. Segons el nostre punt de vista, l’únic que ens pot salvar d’aquestes pujades de preu tan exagerades és una recessió econòmica, o una altra pandèmia “Covid-22” que ens torni a tancar a tots a casa durant unes setmanes sense deixar-nos consumir (Déu no ho vulgui!). Per nosaltres la recessió econòmica és inevitable, encara que creiem que serà de curta durada (menys d’un any), d’una magnitud molt inferior a la crisi del 2008, i que ajudarà a assentar les bases per una posterior millora econòmica.
La guerra Ucraïna-Rússia no ha ajudat gens en aquest entorn, hi ha agreujat els desequilibris entre l’oferta i la demanda en el sector energètic. Si mirem els preus del gas en el següent gràfic, veiem com des del gener ’21 el preu s’ha multiplicat per x3.5 vegades, una barbaritat. Perquè ens fem una idea, això és com si la gasolina se’ns hagués aumentat de preu en menys de dos anys de 1,5 €/litre a 5,25 €/litre, una situació totalment insostenible. Els governs estan fent esforços per intentar reduir els preus de l’energia així com a donar ajudes al consumidor final. La Comissió Europea i els governs dels estats membres estan debatent mecanismes per suavitzar l’impacte de les pujades de preus de l’energia. Entre aquests mecanismes, es volen establir mesures com augmentar els impostos als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques, topades de preus al gas i petroli rus, rebaixa d’impostos a l’energia pel consumidor, potenciar les renovables o incentivar la reducció de la demanda. Totes aquestes mesures creiem que tindran conseqüències positives perquè ajudaran a moderar l’IPC, i a la vegada ajudarà a reduir la necessitat de pujar els tipus d’interès de forma més agressiva.
La bona notícia la tenim amb la dada de la inflació als EUA del mes de juliol la qual va mostrar que les pressions inflacionistes en aquest país s’estan moderant. Tot fa preveure que la inflació als EUA ja ha arribat al seu punt més alt i estaria en tendència a la baixa, tot el contrari que a Europa. A Europa es preveu que els elevats preus del gas natural mantinguin la inflació elevada durant més temps. És per aquest motiu que la setmana passada vàrem veure una pujada de tipus del BCE molt agressiva de 75p.b., la pujada més gran de tipus d’interès de la eurozona en tota la seva història. Aquestes pujades ràpides dels tipus d’interès no són bones pels sectors que requereixen més capital com és l’immobiliari. Creiem que en aquests moments s’ha d’anar amb compte amb els preus de l’habitatge perquè la pujada del cost de finançament en la compra pressionarà la part de la demanda a la baixa. Això ja ho hem vist aquests últims mesos amb les dades de vendes de cases de segona mà als EUA on aquestes han caigut un 25% respecte al febrer d’aquest any i ja es troben per sota dels nivells pre-pandemia. Els EUA es troben més avançats en el cicle econòmic on la Reserva Federal porta més temps pujant els tipus d’interès que el Banc Central Europeu, així que pot ser un indicador d’allò que també pot passar aquí a Europa.
Si mirem les rendibilitats d’aquest any de tots els actius veiem caigudes tant en la part de renda fixa com a la part de renda variable importants, sent l’única exempció les matèries primeres amb rendiments positius. Veiem caigudes molt considerables de doble dígit en renda fixa (superiors al -10% en tots els casos), fins i tot amb correccions més importants que alguns mercats de renda variable. Aquesta situació és totalment anòmala i mai s’havien produït en el mercat de renda fixa unes caigudes tan rellevants i tan ràpides en el temps. Això ha penalitzat molt els rendiments dels inversors més conservadors que són els que tenen un pes més destacat en renda fixa en les seves carteres amb unes duracions més altes. Pel que fa a la renda variable, destaca el NASDAQ Índex amb una caiguda del -22,58% a l’any, sector “growth” molt penalitzat per les pujades de tipus d’interès. Destaca també l’apreciació de l’USD respecte a l’EUR del +12,29% durant aquest any, fet que ha mitigat molt les caigudes dels inversors Europeus en actius denominats en dòlars.
