Si la inflació continua retrocedint i el creixement econòmic continua debilitant-se, els Bancs Centrals hauran de baixar els tipus d’interès. Nosaltres creiem que el Banc Central Europeu baixarà els tipus d’interès abans que la Reserva Federal dels Estats Units, i que els haurà de baixar abans del que el consens creu. Les últimes dades d’inflació mostren una tendència a la baixa i cada vegada més s’apropen als objectius marcats pels bancs centrals. Per altra banda, l’economia continua en fase de debilitament, lent però progressiu. El mateix BCE va actualitzar les seves previsions macroeconòmiques per la euro zona rebaixant la previsió de creixement del 2024 a l’1% (anterior previsió 1,4%) i del 2025 a l’1,5% (anterior de l’1,6%). Uns nivells de creixement realment baixos. El retrossés de l’activitat en el sector de la indústria, i l’esgotament dels estalvis de les famílies acumulat durant el confinament està clarament posant el fre a l’economia de la zona euro. A més, els efectes de la pujada de tipus d’interès tarda entre 9 i 12 mesos a reflectir-se a l’economia real (encariment del finançament i augment de la morositat), i és en aquest període en què fa poc que hem entrat. En els següents mesos és quan realment veurem si es produeix una recessió econòmica, o l’economia és capaç de resistir les pujades de tipus d’interès tan ràpides que hi ha hagut amb un “aterratge suau”.
El mercat comença a percebre que en algun moment, més aviat que tard, els tipus d’interès canviaran la seva tendència cap a la baixa. És per això que en aquesta última emissió del mes de novembre, el Banc d’Espanya ha pogut rebaixar la rendibilitat de les lletres del tresor a 3 i 9 mesos fins al 3,58% i 3,68% respectivament, inferior a l’anterior subhasta de lletres que van tancar al 3,59% i 3,82%. Per altra banda, la banca europea també ha frenat la rendibilitat dels dipòsits a curt termini; el tipus mitjà acumula dos mesos consecutius de descensos (molt mínims, però descensos) que anuncien un canvi en la política de retribucions del sector. Tot l’anterior són senyals que “els vents” quant a tipus d’interès ja estan canviant.
Si les dades segueixen apuntant a un descens de la inflació, creiem que veurem un canvi de tendència positiva tant en els mercats de renda variable com en els mercats de renda fixa. Si mirem les dades històriques, quan els bancs centrals han baixat els tipus d’interès, els mercats de renda variable han pujat de mitjana un 22%. Segons la nostra experiència, el que sol passar en aquesta conjuntura és que alguns inversors abandonen la renda variable per comprar renda fixa a curt termini aprofitant uns tipus d’interès elevats (per exemple la compra de lletres a dotze mesos entre el 3-4%), i s’acaben perdent una revalorització de la borsa de doble dígit. És per això, que recomanem sempre mantenir un equilibri entre renda variable i renda fixa, i no deixar-se emportar per les circumstàncies conjunturals per desfer totes les posicions. En aquests moments creiem que s’ha de començar a augmentar les duracions de renda fixa de les carteres en perspectiva que en algun moment tornaran a baixar els tipus d’interès, i continuar estar invertit en renda variable en sectors defensius a Europa i en sectors de més creixement als Estats Units. El factor que ara mateix pot fer augmentar el risc en els mercats és el conflicte que tenim a l’Orient Mitjà entre Israel i Palestina. Que hi hagués països àrabs on es produís fortes manifestacions de la població civil davant la resposta Israeliana, o algun tipus de sanció a Occident per part de països àrabs productors de petroli via augment de preus, o una entrada d’Irán en el conflicte a través de Hezbolà, serien esdeveniments que farien augmentar la volatilitat en els mercats. De moment sembla que els equilibris que estan fent els EUA i Europa per no escalar més el conflicte funcionen, però això no vol dir que no hàgim d’estar atents per si hi ha un efecte en els mercats. El resultat d’una extensió del conflicte seria de caiguda de les borses, pujada del preu de l’Or i segurament també del dòlar i del petroli.
Si mirem les rendibilitats d’aquest any dels actius, veiem rendiments positius tant en renda variable com en renda fixa, a excepció d’alguns actius concrets. Per la part de renda variable destaca el sector de tecnologia (Nasdaq Índex +34,66%) i la renda variable del Japó (Nikkei 225 Índex +25,30%). En contraposició, el mercat de renda variable del Regne Unit i de la Xina són els mercats que pitjors resultats estan presentant aquest any (FTSE 100 índex -0,15%, MSCI Xina Índex -7,45%). Per la part de renda fixa, veiem rendibilitats positives a excepció de la renda fixa dels EUA molt afectada per la pujada de tipus d’interès més pronunciada que aquí a Europa. Si mirem les rendibilitats d’aquests primers quinze dies del mes de novembre, veiem uns resultats realment bons. Pràcticament, s’ha aconseguit recuperar les baixades que portàvem acumulades del mes de setembre i octubre en només aquests quinze dies de novembre. Per nosaltres això és un signe de canvi de tendència i que el sentiment en el mercat ha començat a millorar d’una forma clara.
